La poma escollida

En aquesta entrada al blog parlaré sobre el poema que vaig escollir per a la sessió de COED.

El meu poema va estar "la poma escollida" de Josep Carner. Aquest poema el vaig triar , perquè pertany al llibre " Els fruits saborosos "  , llibre que vam llegir a l'assignatura de literatura catalana a primer de batxillerat.

Recordo que l'assignatura en si no m'apassionava , érem unes deu persones a classe , sempre seiem en rotllana i ens dedicàvem a llegir una pàgina cascun del llibre que tocava. Fins que va arribar aquell dia en que ens va tocar llegir el meravellós recull de poemes de Josep Carner on comparava diversos fruits amb distintes etapes de  la vida. Es pot dir que des de aquell instant que hem va començar apassionar l'assignatura. En realitat tots els poemes del llibre em fascinen , però si vaig escollir aquest és perquè crec que té una llargada considerable i sobretot per el que hem transmet. No sabria explicar-ho, però trobo lleig que compari una dona vella amb una poma groga i vella , com dient que es podreix, però a l'hora em proporciona tendresa veure com en aquesta etapa de la vida Lamon el protagonista expressa els seus sentiments i li diu que ara ja no queda res si s'enduen l'amor.

Bé desprès d'explicar-vos  a que es deu la meva tria , us exposaré a continuació el poema i una breu valoració sobre com em vaig veure a l'hora de la recitació.

LA POMA ESCOLLIDA de Josep Carner

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,

i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.

Ara que són al llit, els besa el solellet.

Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

-Oh petita Alidé, com és que plores tant? 5

-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada

i sempre sec, i envejo les nores treballant,

i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit

ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen, 10

i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen

i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu:

-Oh ma vida, mos peus són balbs

i sento que se me'n va la llum, 15

i et tinc a vora meu com la poma escollida

que es torna groga i vella i encara fa perfurn.

Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:

el fred ens fa temença, la negra nit horror,

criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa. 20

Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

A continuació os penjo el video en el que surto recitant el poema a classe.

Valoració :

Crec que portava el poema ben preparat , que m'envaig ensortir bastant bé , no hem vaig quedar en blanc , vaig tenir una entonació correcta tot i que havia assajat una interacció de gestos i to a l'hora i els nervis hem van jugar una mala jugada en quant a la postura i  inicialment a la mirada tot i que finalment vaig reconduir-la i me'n vaig ensortir. En definitiva vaig sortir molt contenta tot i que m'hagués agradat tornar-ho a repetir i poder gesticular i tenir una posició més correcta.

Opinió : Crec que és una activitat maca de fer ja que també ajuda agafar confiança en tu mateix i en els teus companys fins que arriba un moment en que gràcies a activitats com aquestes , et sent molt còmode i aconsegueixes ser tu mateix i parlar amb molta naturalitat. Crec que és una activitat molt acertada a fer després de llegir-se el llibre de com parlar bé en públic que també dona molts consells per  situacions com aquestes.