Publicació digital

Aquesta és una de les últimes entrades que faig sobre ambdós assignatures i hem centraré amb la publicació digital , aquesta activitat tractava d'escollir un bon orador i fer un seguiment d'aquest. Inicialment vam escollir el Josep Guardiola , però finalment vam escollir al Jordi Évole ja que tenia més facilitat per fer el seguiment i perquè ens agrada la seva manera d'entrevistar , sense embuts i descarat.

 A continuació us faré una breu introducció sobre el Jordi Évole i el seu programa sobre el qual hem basat el nostre seguiment.

 A continuació us faré una breu introducció sobre el Jordi Évole i el seu programa sobre el qual hem basat el nostre seguiment.

Jordi Évole

És el cervell de Salvados , el ​​mestre de l'humor i de la ironia amb la seva particular manera d'entrevistar, sense embuts descarat. Va començar treballant com a locutor de partits de futbol regional al programa Carrusel Catalunya de Ràdio Barcelona, a les ordres de Manuel Segura. També va treballar en els informatius de Telecinco i de la SER. La seva carrera va despuntar el 2000 al fitxar com a guionista de La Cosa Nostra, programa que Andreu Buenafuente presentava a TV3. Des de llavors pertany a la plantilla de El Terrat. És subdirector i guionista de Buenafuente i interpreta un dels seus personatges més famosos: El Follonero. El seu treball al programa Buenafuente de La Sexta li ha permès presentar altres programes per a la cadena com Salvados per la campanya, dedicat a la campanya electoral a Espanya de 2008, també ha presentat altres programes com Salvados per l'Església, Salvados por la Eurocopa i salvats pels toros. Ara torna carregat de sorpreses, aquesta vegada amb un Salvados ! setmanal ple d'intencions de fer-te riure sense parar perquè comencis la setmana una mica millor gràcies a la millor versió del Follonero

En quant a Salvados és defineix com un espai on caben moltes coses: una entrevista a un polític, una enquesta al carrer, un infiltrat que es cola a molts llocs ... I em va agradar el que em va dir un taxista fa poc: «Vas a tornar a fer més malifetes?». Això defineix molt bé l'essència del programa. Jodiria que som un programa molt entremaliat.

A continuació us penjo el link on podeu trobar la nostra publicació digital , més concretament una pàgina web on parla sobre el presentador , el programa , i el seguiment que hem realitzat i també algunes curiositats com que el nostre orador ha guanyat el premi Ondas aquest any !

En conclusió aquesta activitat personalment hem va agradar molt de realitzar , sobretot la pàgina web, però trobo que es molta feina fer el seguiment i etc...  per exposar amb només 5 minuts. En quant a l'exposició crec que va estar correcte tot i que m'hagués agradat fer quatre pinzellades més. En conclusió no deixa de ser una activitat amb la finalitat de crear un suport és a dir posar en pràctica coneixements de gitic i fer una exposició oral ,la qual cosa hem sembla molt bé ja que et permet fer un seguiment de gitic i posar-ho en pràctica i d'altra banda al haver d'exposar-ho et fa anar perdent els nervis i agafant confiança.

La poma escollida

En aquesta entrada al blog parlaré sobre el poema que vaig escollir per a la sessió de COED.

El meu poema va estar "la poma escollida" de Josep Carner. Aquest poema el vaig triar , perquè pertany al llibre " Els fruits saborosos "  , llibre que vam llegir a l'assignatura de literatura catalana a primer de batxillerat.

Recordo que l'assignatura en si no m'apassionava , érem unes deu persones a classe , sempre seiem en rotllana i ens dedicàvem a llegir una pàgina cascun del llibre que tocava. Fins que va arribar aquell dia en que ens va tocar llegir el meravellós recull de poemes de Josep Carner on comparava diversos fruits amb distintes etapes de  la vida. Es pot dir que des de aquell instant que hem va començar apassionar l'assignatura. En realitat tots els poemes del llibre em fascinen , però si vaig escollir aquest és perquè crec que té una llargada considerable i sobretot per el que hem transmet. No sabria explicar-ho, però trobo lleig que compari una dona vella amb una poma groga i vella , com dient que es podreix, però a l'hora em proporciona tendresa veure com en aquesta etapa de la vida Lamon el protagonista expressa els seus sentiments i li diu que ara ja no queda res si s'enduen l'amor.

Bé desprès d'explicar-vos  a que es deu la meva tria , us exposaré a continuació el poema i una breu valoració sobre com em vaig veure a l'hora de la recitació.

LA POMA ESCOLLIDA de Josep Carner

Alidé s'ha fet vella i Lamon és vellet,

i, més menuts i blancs, s'estan sempre a la vora.

Ara que són al llit, els besa el solellet.

Plora Alidé; Lamon vol consolar-la i plora.

-Oh petita Alidé, com és que plores tant? 5

-Oh Lamon, perquè em sé tan vella i tan corbada

i sempre sec, i envejo les nores treballant,

i quan els néts em vénen em troben tan gelada.

I no et sabria péixer com en el temps florit

ni fondre't l'enyorança dels dies que s'escolen, 10

i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen

i em parles d'unes coses on m'ha caigut oblit.

Lamon fa un gran sospir i li diu:

-Oh ma vida, mos peus són balbs

i sento que se me'n va la llum, 15

i et tinc a vora meu com la poma escollida

que es torna groga i vella i encara fa perfurn.

Al nostre volt ningú no és dolç amb la vellesa:

el fred ens fa temença, la negra nit horror,

criden els fills, les nores ens parlen amb 'aspresa. 20

Què hi fa d'anar caient, si ens ne duem l'amor?

A continuació os penjo el video en el que surto recitant el poema a classe.

Valoració :

Crec que portava el poema ben preparat , que m'envaig ensortir bastant bé , no hem vaig quedar en blanc , vaig tenir una entonació correcta tot i que havia assajat una interacció de gestos i to a l'hora i els nervis hem van jugar una mala jugada en quant a la postura i  inicialment a la mirada tot i que finalment vaig reconduir-la i me'n vaig ensortir. En definitiva vaig sortir molt contenta tot i que m'hagués agradat tornar-ho a repetir i poder gesticular i tenir una posició més correcta.

Opinió : Crec que és una activitat maca de fer ja que també ajuda agafar confiança en tu mateix i en els teus companys fins que arriba un moment en que gràcies a activitats com aquestes , et sent molt còmode i aconsegueixes ser tu mateix i parlar amb molta naturalitat. Crec que és una activitat molt acertada a fer després de llegir-se el llibre de com parlar bé en públic que també dona molts consells per  situacions com aquestes.

El territori de la publicitat

El territori de la publicitat pertany a un treball de les assigantures del mòdul : Coed i Gitic

En aquest cas l'activitat consistia en escollir un territori i explicar-lo als companys realitzant un suport multimèdia. Al principi de realitzar l'activitat no ens quedava gaire clar de que tractava l'activitat i estàvem una mica desconcertades. Vam pensar de tractar el territori Apple degut ala recent mort del gran Steve Jobs, però parlant amb el Jorge ens va aconsellar que escollisim un altre tema , ja que aquest no donaria pou joc. aleshores vam escollir el territori de la publicitat i el volíem enfocar cap els missatges subliminals , però un altre grup ja ho havia escollit .Així que finalment vam tractar el territori de la publicitat en la seva amplitud.

Vam enfocar el treball de la següent manera :

1.Què és la Publicitat?

La publicitat és l’acció de transmetre un determinat missatge utilitzant un mitjà de comunicació.

2. Quins són els objectius bàsics de la publicitat?

• Cridar l’atenció del consumidor

• Despertar interès

• Trobar un desig

• Aconseguir una actuació

3. Quins principis té la publicitat?

• Senzillesa

• Originalitat

• Repetició

• Oportunitat

• Sinceritat

4. Quins tipus de Publicitat hi ha segons els mitjans?

• Publicitat televisiva

• Publicitat radiofònica

• Publicitat en premsa i revistes

• Publicitat exterior o via pública

• Marketing directe

• Publicitat interactiva

• Altres medis: venta telefònica, patrocini, promoció d’activitats, etc.

És a dir vam tractar una mica de situar als companys sobre que tractava aquest territori tan ampli i desprès per fer la presentació una mica més amena vam decidir triar tres anuncis , un per cada companya i explicar-los segons aquest paràmetres : 

- La llum

- Els colors

- Els personatges

- La intencionalitat

- Entre d’altres.

A continuació os penjaré un dels anuncis que vam presentar i més concretament el que hem va tocar analitzar a mi :

A continuació també us penjaré el link d'un video que volíem passar  sobre un anunci i no ens va donar temps.

Per finalitzar dir que va ser una activitat divertida , que ens va servir per perdre la por de parlar en públic i part de la preparació d'aquest treball ens va ajudar molt el llibre " com parlar bé en públic " , que ens havíem llegit prèviament i també els nostres coneixements sobre les TIC per a realitzar la presentació. Tot i tenir grans ajudes crec que els nervis ens van jugar una mala passada i no vam poder acabar la presentació tal i com haguéssim volgut , però estem contentes perquè vam aconseguir plasmar el que volíem i ensortir-nos malgrat les males passades el dia de la presentació.

Reflexió final , Coed

En aquest cas avui dia 30 de Desembre de 2011 em plau acomiadar-me del blog i de l 'assignatura de Coed , però en aquest cas tampoc és un adéu sinó un fins després.

Al inici de curs no tenia ben clar l'objectiu de l'assignatura de Coed , però finalment e entès que gràcies a les classes i sobretot a les activitats que hem anat realitzant , ara , sóc més competent. En aquest cas sóc més competent en quant a la comunicació i tot el que aquesta comporta, comunicació oral , escrita, la importància de les habilitats lingüístiques... Sobretot donar gràcies a moltes de les activitats que hem realitzat que son les que m'han ajudat a créixer com a oradora i que tenen molta influència en la gran millora que he realitzat.

Moltes de les activitats a realitzar no tenien un rerefons gaire ampli : llegir-nos un llibre i realitzar un decàleg , el qui sóc jo , el qui ets , tu ? , publicació digital , identitat i territori ... Activitats inicialment senzilles. Però amb el temps et dones compte que aquestes activitats et permetes agafar seguretat , treure'ns la por , obrir-nos amb els companys , coneixens més , compartir gustos i preferències , ser naturals , gesticular, controlar els nervis , aconseguir realitzar el feedback amb els companys i els professors entre d'altres. I en el fons , ara  a final de semestre et dones compte que ho has pogut aconseguir , que t'has ensortit en tots els treballs del semestre gràcies als consells de la Joana Rubio i en Francesc Puigpelat , gràcies a totes les pràctiques que hem realitzat de les activitats i també de que som més competents a l'hora de redactar gràcies a ales síntesis que hem redactat i dels articles que ens hem llegit.

Així doncs aprofito per agrair a l'Iimma que ens hagi fet més competents i ens hagi ajudat a perdre la por i començar la nostra carrera com a bons oradors i fent referència a l'inici això és un fins desprès ja que tot el que hem fet durant el semestre és útil per el que ens queda de semestre i de carrera.

Així doncs només hem queda animar-vos a ser uns bons oradors i a valorar les habilitats de les que gaudim els homes i espero que us hagi servit les meves entrades al blog sobre l'assignatura , on he intentat explicar acuradament cadascuna de les activitats. Però si m'agradaria centrar la vostra atenció en la entrada de com parlar bé en públic i el qui ets , tu ? Ja que apart de considerar dos activitats profitoses , crec que he aconseguit plasmar-les correctament al blog.

Finalment Bon nadal i  feliç any nou 2012 !!!!

Com parlar bé en públic

En aquesta entrada hem centraré amb el llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat.

Com parlar bé en públic és un llibre que s’adreça a totes les persones que tinguin la inquietud de millorar la seva expressió oral , no es un llibre especialitzat sinó un manual senzill i pràctic , a l’abast d’un públic molt molt ampli , on no s’expliquen grans teories , sinó idees , trucs i tècniques molt concretes per a millorar la

comunicació oral. En la societat actual es valora enormement la capacitat per a comunicar però a l’hora no s’ensenya. Saber parlar en públic és una necessitat cada dia més patent ja que cada cop son més freqüents les presentacions orals en empreses o institucions tant en l’àmbit intern com extern i si un treballador no sap fer –ho representa un cost important per a l’empresa o institució. Ja que suposa una pèrdua de temps , diners i en ineficàcia. Tot i així la comunicació oral està absent dels plans d’ensenyament primari i secundari, i només es toca poc i ocasionalment a la universitat. En definitiva aquest llibre és un manual on es pot descobrir el món de tècniques , gestos estudiats i mètodes que utilitzen els grans oradors. I et permet descobrir els secrets per aconseguir fer una intervenció pública bona. En aquest llibre es pot aprendre a superar els pànics que sempre ataquen fins i tot als més experts : el nerviosisme , la por a quedar-se en blanc , com fer una pluja d’idees , elaborar un bon guió i conclusió. Es a dir a superar els mals tràngols i fer unes exposicions elaborades , amb confiança i seguretat i superar-les amb èxit.

A continuació faré una breu explicació de cada capítol del llibre : 

1. La importància de la comunitat oral: Ens parla de la importància de saber parlar bé en públic en la nostra societat i ens dona quatre aspectes bàsics , i ens anima a fer-ho , ja que és pot aprendre i no es innat.

2 Com parlar bé en públic: En aquest capítol es centra més en aspectes tècnics com el to , la mirada i la influència del públic . Tots aquest aspectes importantíssims per a triomfar en una exposició.

3. El llenguatge oral: ens explica que hem de tenir un domini correcte del llenguatge oral per a poder dominar una exposició.

4. El llenguatge corporal: en aquest apartat et dona consells sobre com pot estar un bon orador i com no pot estar ja que , un orador ha de transmetre confiança i seguretat i tenir una postura correcte.

5. Tipus de mitjans audiovisuals: en una exposició oral, podem complementar la nostra exposició amb un mitja audiovisual que dongui suport a la nostra explicació en aquest cas t'aconsella sobre quin pot adequar-se millor.

6. Com preparar un discurs: ens explica totes les tècniques que podem utilitzar per la preparació d’un guió i l'importància que té aquest , ja que és una de les part més importants del discurs.

7. La introducció i la conclusió de la presentació oral o discurs: en tota exposició oral o discurs hi ha d’haver-hi una introducció, on expliqui breument de què parlarem, i una conclusió, on finalitzi el tema. En aquest llibre ens explica tècniques i fórmules per poder-ho realitzar correctament.

8. El desenvolupament de la exposició oral o discurs: en aquest apartat ens parla de l'importància del desenvolupament i tècniques per a tractar-lo.

A continuació us penjo l'adreça de una pàgina web on podeu trobar la meva síntesi d'aquest llibre, per si amb aquesta breu descripció us heu quedat amb ganes de llegir-ne més o bé per si necessiteu unes tècniques sobre com parlar bé en públic i tenir un gran èxit en el vostre discurs.

Finalment com a conclusió dir que és un manual molt útil i senzill , que espero que hem serveixi per un futur immediat ja que aquest any tenim molts treballs orals i hem de superar les pors. En el meu cas personal penso que el parlar en públic és una de les meves habilitats ja que no hem fa por llençar-me i parlar encara que no tingui confiança amb el públic , però el que hem falta és fer-me un guió i estructurar els meus pensaments. Ja que com sempre he sigut molt hàbil a l’hora de parlar ,tinc força empatia i connecto fàcilment amb el públic mai me preocupat de l’estructura o la preparació del discurs. Però per culpa de no haver-me preparat el discurs pateixo de nerviosisme a l’hora de presentar-lo  la qual cosa fa que no acabi d’assolir l’èxit. Per això desprès d’haver-me llegit aquest llibre m’he conscienciat de l’ importància de l’ utilització de les tècniques així com de portar una bona introducció preparada o com estructurar les meves idees , ja que tot el que guanyo per una part ( comunicació) ho perdo per un altre ( estructura) . Per això el meu repte desprès de llegir el llibre és consultar aquesta síntesi i aconseguir centrar-me més en la preparació que en la pròpia exposició , ja que el meu gran defecte és que planifico a la ment però mai ho plasmo al paper. Al igual que a l’hora de redactar tinc un defecte molt gran que és urgent corregir, que sempre tinc pressa per començar a redactar , sense fer una pluja d’idees , la qual cosa hem porta a una estructura molt desordenada i faltes d’ortografia o mecanismes de cohesió…

Per tant com a futura mestre he trobat un llibre molt útil per a llegir-nos aquest any ja que la majoria de nosaltres sofreix de nerviosisme , pànic o almenys necessita els consells i trucs per elaborar una bona carcassa i que a l’hora del discurs oblidem el pànic i els nervis perquè com tindrem una bona carcassa i haurem planificat la exposició podrem aconseguir l’èxit en l’auditori.

QUI ETS , TU ?

En aquesta activitat de Coed com ja vaig informar en la meva darrera entrada , constava de dues parts , una descripció i una imatge. Per a realitzar el treball calia escollir el meu company/a a escollir.

La meva companya que vaig escollir és la Miriam Rovira ja que des que estic a Blanquerna s'ha tornat el meu suport i pilar importantíssim !!

La Redacció que vaig fer d'ella és la següent :

Va ser una setmana dura, plena d’incerteses. L’únic que sabia amb seguretat era que cada dia havia de sortir dues hores abans de casa per arribar a aquell lloc del que tothom en parla com un mon apart, la universitat.
La veritat es que jo només veia un edifici immens amb moltes aules, pisos, passadissos infinits i milions de persones a la tant esperada cafeteria. Aquella setmana va ser un caos, ningú sabia on anava ni amb qui anava, així que tampoc podies relacionar-te gaire, potser també per la timidesa inicial. És a dir que aquells primers dies vaig estar sola, deixant de banda un petit plànol que m’indicava on havia d’anar.
Pocs dies desprès, potser per que es va anar trencant el gel o bé per que tots anàvem igual de perduts vàrem fer un grup força nombrós, on ens vam començar a conèixer i a interessar-nos els uns pels altres. Semblava que allò ja anava agafant forma i poc a poc anava trobant el meu lloc, tot i així encara no havia trobat amb qui ser jo mateixa. Per sort, aquella situació no va durar gaire. Dins d’aquell gran grup vaig trobar a la Míriam, una noia d’un metro seixanta-cinc, cabells foscos, arrissats i ondulants, amb uns ulls marrons i ametllats i sempre amb un somriure a la cara. Des de aquell instant, la Míriam passaria a ser per mi un element molt important en la meva trajectòria. Va ser la primera persona amb la que vaig actuar obertament, i vaig veure que era una persona: extrovertida, riallera, sincera, somiadora, pacient, simpàtica, de confiança i que transmetia seguretat.
En resum, el tipus de persona amb la que hem podia arribar a complementar a la perfecció i formar un bon equip.
Setmanes desprès de viure aquesta primera experiència i d’haver començat a donar resposta a moltes de les meves primeres incerteses, he comprovat que no m’equivocava i ara tinc una molt bona amistat amb la Míriam en la qual m'hi puc veure reflexada.

Una relació en la que ens aportem confiança i seguretat mútuament, apart de viure cada instant al màxim .
La cosa però, no es va quedar només entre ella i jo sinó que vam aconseguir trobar altres persones amb les quals ens trobàvem a gust i podíem compartir la nostra forma de ser i viure noves experiències.

•  Com podeu veure en la redacció hi han diversos tipus de descripció , primer del lloc on es desenvolupa , en aquest cas Blanquerna , segona de la Miriam físicament i personalment , i en tercer lloc la nostra relació.

Aquesta redacció li havíem d'entregar a l'Imma però a classe de petit grup haviem d'entregar la fotografia. Va ser un exercici molt maco de fer , en el què es notava que tothom li va posar molta il·lusió, va servir per conèixer més dels companys i per expressar-nos més lliurament davant de tots.

L'exercici és va realitzar de la següent manera : primer vam penjar tots les nostres fotografies , després vam anar sortint tots i explicant el perquè de la fotografia i que ens transmetia i finalment vam fer una posada en comú de que ens havien semblat les exposicions i quines de les imatges ens havien agradat més.

Aquí os penjo un seguit de fotografies de l'experiència de l'activitat :

-> Aquesta fotografia és la que hem va fer la Miriam a mi

 -> Aquestes dues fotografies mostren la metodologia que vam fer en l'activitat

I aquesta és la meva fotografia del qui ets ,tu , titulada Reflex ja que per mi la meva fotografia va molt relacionada amb la redacció que vaig fer . I el que volia reflexar es què he trobat en ella una bona amiga en la que m'hi trobo reflexada en quan a personalitat , que em fa estar super agust i que m'entén en tots els moments.

Per concloure , crec que ambdós feines , tant el qui soc jo com el qui ets , tu , ens han servit de gran ajuda per diverses raons. La primera activitat ens va permetre reflexar-nos i reflexionar sobre qui som i com ens veiem a nosaltres mateixos, i les redaccions que es van llegir dels companys ens van permetre saber una miqueta més d'ells i saber petits detalls com que el cumpleanys del Nelson és el dia de tots els sants. En segon lloc el qui ets ,tu ens va permetre relacionar-nos mes amb els companys i aver d'investigar sobre aquella persona i veure que és el que t'agradava i perquè t'hi havies fet més que amb d'altres, també ens va permetre començar a perdre la por i a parlar en públic i finalment saber perquè algú havia escollit algú altre i que és el que tenia d'agradable aquella persona perquè l'haguessin escollit. Així doncs estic molt contenta d'haver realitzat les activitats ja que m'han permès obrir-me més amb els companys i adonar-me'n de que te de bo cadascun d'ells.

Diferències entre el canal oral i escrit

Un individu que vulgui dominar el codi escrit no cal que adquireixi tots els coneixements formals d’aquest ja que els coneix degut a que domina el codi oral de la mateixa llengua. Només haurà d’aprendre els específics que no coneix , regles que regeixen l’escrit i no s’utilitzen en l’oral .

Per saber quines són aquestes regles farem una comparació :

• Característiques contextuals :

• Comunicació oral : Es immediata en el temps
• Comunicació escrita : diferida ( requereix un temps )
• No existeixen situacions de comunicació exclusives per l’oral i l’escrit.
• Gràcies a les noves tecnologies s’han equiparat els dos codis.

• Característiques gramaticals :

• Estructures sintàctiques que s’usen en cada codi
• I el grau de complexitat d’aquestes
• Fan referència al missatge ( text ) de la comunicació

Diferències Contextuals

Canal Oral	Canal Escrit
Canal auditiu	Canal visual
El receptor rep persuasivament	Rep simultàniament
Comunicació espontània	Comunicació elaborada
Comunicació Immediata	Comunicació diferida
Comunicació efímera	Comunicació duradora
Utilització de codis no – verbals	Comunicació duradora
Interacció durant l’emissió i importància al context extralingüístic	No interacció i l’escrit és autònom al context

Diferències textuals

Canal oral

Canal escrit

Adequació

Marca la procedència dialectal Ús freqüent de les varietats dialectals	- neutralitza les marques de procedència de l’emissor - ús de l’estandard
Grau de formalitat baix Propòsits subjectius	Grau de formalitat alt Propòsits objectius

Coherència

Selecció poc rigorosa de la informació ( repeticions , canvi de tema … )	Selecció molt precisa
Més redundant	Menys redundant
Estructura del text oberta	Estructura tancada
Estructures poc estereotipades	Estructures estereotipades (formules , frases fetes …)

Cohesió

Menys gramatical : pauses , entonacions, pronoms ….	Més gramatical : signes de puntuació , enllaços …
Utilitza elements paralingüístics : canvis de ritme i velocitat	Utilitza pocs : claudàtors , negreta …
Utilització codis no-verbals	Pocs codis no-verbals
Freqüència alta de referències exofòriques(referides al context)	Freqüència alta de referències endofòriques(referides al text)

Gramàtica :

fonologia i grafia

Incorpora usos espontanis i ràpids : contradiccions , elisions ..

Gairebé no incorpora aquestes formes

Morfologia

Solucions poc formals

Usa solucions formals (verbs)

Gramàtica : sintaxi

Estructures sintàctiques simples	Estructures més complexes i desenvolupades
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades	Absència d’aquest tipus d’estructures
Ordre dels elements en l’oració és variable	Ordre més estable
El·lipsis freqüents	El·lipsis menys freqüents

Gramàtica : lèxic

Lèxic no marcat formalment	Lèxic marcat
Freqüència baixa de mots específics	Freqüència alta
Accepta la repetició lèxica	Eliminació de la repetició amb sinónims
Ús de proformes i hiperònims	Mots equivalents i precisos
Ús de tics lingüístics o mots paràsit(interjeccions , expressions)	Abséncia d’aquets elements
Ús de mots crossa (vull dir ..)	Tendència a eliminar-los
Ús d’onomatopeies,frases fetes…	Ús escàs

• L’escrit presenta un conjunt de característiques contextuals i textuals diferents a les de l’oral per tant l’escriptor ha d’usar recursos lingüístics d’adequació , gramàtica i cohesió distints.

La relació oral – escrit

Al llarg de l’historia s’han concebut diverses formes de concebre aquesta relació molt diferents. Ens centrarem amb dos autors que han estudiat aquesta relació, el primer Gèrard Vigner l’analitza des de l’òptica de la didàctica i la llengua i presenta tres models de relació amb tres concepcions de l’ensenyament de la llengua .

Estatus de l’escrit (Vegner)

• L’escrit tradicional :

• L’escrit : objecte exclusiu d’aprenentatge
• Refusa qualsevol model oral
• Mètodes gramatical i de traducció

• L’escrit ,codi segon :

-L’oral es l’objecte primordial

- S’aprèn l’escrit per transcriure l’oral

- Mètodes audiovisuals

• L’escrit , llengua :

• L’oral i l’escrit són autònoms
• S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits
• Enfocament comunicatiu

Conclusió : Vigner dona suport aquesta última concepció perquè sosté que la comprensió de l’escrit no depèn de l’oral i que no existeix una correspondència unívoca entre sons i grafies que estableixi un paral·lelisme entre els dos Canals , finalment aquets Canals justifiquen l’autonomia dels dos codis i la convivència de tractar-los equitativament.

Estatus de l’escrit (Scinto)

El model dependent considera l’oral com la manifestació primera del llenguatge i l’escrit com una mera transcripció gràfica del primer.

Utilitza els següents arguments :

• filogenètic : l’oral va aparèixer abans que l’escrit
• l’ontogenètic : els nadons adquireixen de forma natural l’oral mentre han d’estudiar per adquirir l’escrit.

El model independent : sosté que l’oral i l’escrit són totalment independent si només son dues possibles manifestacions amb que es pot expressar el llenguatge.

El model equipol·lent: postula que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes tot i que desenrotlla funcions distintes i complementàries en la lingüística.

Conclusió : Així doncs desprès de realitzar la síntesí veiem que tots dos autors defensen l’autonomia de l’escrit respecte l’oral , el primer des de l’òptica didàctica i el segon des de el camp de la psicolingüística, i suggereixen que l’escrit no necessita l’oral per expressar i comunicar idees i tots dos codis han de tenir un tractaments independent i equilibrat .

Exemple de comunicació oral i escrita : el decàleg de com parlar bé en públic ja que vam haver de parlar per posar-nos d'acord i realitzar el decàleg.

La Descripció

En la segona sessió de Coed l'Imma ens va portar diversos exemples de descripció així com fotocòpies per elaborar l'activitat del " Qui ets tú ? "

El qui ets tú ? és una activitat que va proposar l'Imma al Gran grup i que parteix d'un altra activitat anomenada "Qui sóc jo ? ". És a dir primer vam treballar a classe el Qui sóc jo que tractava de fer una redacció de com ens veiem a nosaltres mateixos tan físicament com personalment, després es repartien les redaccions entre els companys , qui havíem de llegir individualment les redaccions dels altres i posar tres adjectius que pensesim que poden qualificar a la persona segons com s'havia descrit a si mateixa. I les redaccions que més havien sobtat als companys que les llegien , és llegien en veu alta. Recordo que van llegir la del Nelson i era molt divertida i original començava la seva redacció d'una  manera molt fantasiosa justificant que havia nascut el dia de Halloween i que li encantava el cinema fantàstic.

Després d'aquesta activitat havíem d'escollir un company per a fer el " Qui ets tu ?" i aquesta activitat tenia dues parts , primer una descripció escrita del company i segon una fotografia que reflexes alguna cosa que volíem destacar de la persona a descriure i un peu de pàgina que li dongués significat juntament amb una breu explicació de 2 - 3 minuts.

Per això , per donant-se idees l'Imma va portar diversos exemples . Primer ens va posar un seguit de cançons que descrivien situacions o personatges , que eren :

• Gripau Blau: El gripau representava una persona orgullosa, que no té amics. Aquesta cançó és una lliçó de vida (moral), s'ha de ser més humil. Va adreçada a nens.
• Lila: Descripció d'una personalitat forta, segura, però que a la vegada és fràgil, sensible, incompresa.
• Pedro Navaja: Descriu una història, una situació. És una descripció molt minuciosa. La lliçó moral la fa el borratxo.
• Com un puny: Descriu un sentiment d'enyorança, tristesa. Cançó dedicada a la seva dona, està molt enamorat. Descriu l'enyorança per deixar la seva estimada a Itàlia.
• Nit de Sant Joan: Descriu la festa de Sant Joan, els sentiments de festa i alegria, la il·lusió per l'arribada de l'estiu. És una nit màgica.

Després ens va ensenyar un poema de Josep Palau i Fabre que també era descriptiu que parla dels fets succeïts a Guenika quan va ser bombardejada per la legió Condor, d'Alemanya i per Itàlia que prestaven ajuda a Franco per conquerir Espanya.

Així com imatges de la pàgina web d'en Jaume Brossa que eren descriptives i a cadascun de nosaltres ens inspiraven coses molt diferents . Per exemple :

Aquesta imatge va suposar diversos pensaments com per exemple que la poesia està morta , o que la poesia és un arma .

Finalment vam veure un conte d'en Xesco Boix anomenat abiyoyo però com no l'he trobat os poso un altre exemple de conte descriptiu anomenat un cel blau :

Aquesta sessió va ser divertida ja que vam poder observar les distintes formes de descripció i compartir el que ens havia inspirat o que havíem entès de cada cançó , del poema o de les imatges d'en Jaume Brossa , i compartir distintes opinions. Però sobretot aquesta sessió ens va ajudar a saber per on orientar la nostra descripció del company i donant-se idees per com fer-ho. i en aquest cas ens va ser de gran ajuda.

Un primer contacte amb COED !

Avui al Blog ,faré la meva primera entrada de l'assignatura de COED ( comunicació oral , escrita i digital ) aquesta assignatura la tenim en gran grup tots els alumnes totes les setmanes, però a més a més ens trobem cada quinze dies en petit grup , de trenta persones la qual cosa permet fer activitats on puguem participar tothom , obrin-se , relacionar-nos i que l'Imma la professora de l'assignatura ens ajudi . La finalitat de l'Imma és que com a mestres  i persones tinguem una competència escrita i oral perfecte, per això en les primeres sessions de gran grup ens ha ensenyat la importància de les habilitats lingüístiques que són : la lectura , l'escriptura , la parla i l'escolta que són les habilitats que treballarem al llarg de l'assignatura.

Així doncs en la primera sessió de petit grup dia : 27 / 9 / 2011 l'Imma ens va proposar un segit de paraules del camp semàntic de brutícia i nosaltres les aviem d'ordenar segons tinguéssim un significat més fort o fluix per a cadascú de nosaltres . I el meu resultat va ser :

Brut : 4 / Impur : 1 / Imperfecte : 2 / Llardors : 3 /Merdós : 6 / Porc : 5 / Ronyós : 7

- > en quant a vocabulari vam aprendre que llardors volia dir el greix del porc , que s'utilitzava antigament per cuinar.

-> La finalitat d'aquesta activitat era donar-nos que hi han diverses paraules que es troben en un mateix camp semàntic , però que segons la persona tenen una connotació o un altre.

Després d'aquesta activitat vam fer una posada en comú de qui crèiem que era un bon comunicador i quines característiques tenia per a ser-ho . Aquí os penjo una fotografia dels bon comunicadors i característiques que van anant sortint .

Finalment ens vam agrupar de quatre en quatre i l'Imma ens va donar unes fotocòpies que parlàvem sobre diferents habilitats de les que he mencionat abans ( llegir .. ) Al nostre grup li va tocar el tema Escoltar i Sentir de Torralba , F del llibre l'Art de saber escoltar. I vam fer una síntesi entre els quatre membres : Miriam Sanchez , Gemma Trias , Cristian Pèrez i jo  i finalment va quedar així :

TORRABA,F(2006).L’art de saber escoltar.Barcelona: Pagès Ed.

Escoltar i Sentir

Escoltar és un acte intencional , el seu objectiu és comprendre a l’altre. Aquest és un acte lliure i no arbitrari , que ve precedit pel desig de conèixer un secret de l’altre . Mentre sentir és un acte no intencional , és percebre un so i no està regit per la nostra voluntat. No decidim sentir , però si escoltar.

Quan escoltem un missatge no sabem si ens pot ser beneficiós , i aquesta intuïció pot ser errònia i el desig pot no correspondràs , és així com és pot experimentar la frustració. L’escolta és sempre selectiva , no es pot escoltar a tothom per això ens hem de guiar per la nostra intuïció. L’escolta exigeix una predisposició , és un exercici que comporta esforç i constància , no ens pot obligar ningú a escoltar ja que és un dels actes més lliures que pot realitzar la persona. Però tampoc podem garantir que serem escoltats , així com l'ésser pot viure a diferents nivells de profunditat , la seva parla i escota també es pot exercitar a diferents nivells. Així doncs trobem escoltes superficials o d’altres que s’exerceixen des de la profunditat.

La paraula profunda necessita una escolta profunda. No cal prestar atenció a la paraula desbocada. Quan escoltem en profunditat intentem entendre les seves raons:

Escoltar es buscar la veritat de l’altre, tenir-la en compte. Sense escolta no es possible dialogar. La humilitat es la condició de possibilitat de l’escolta, perquè escoltar es exposar-se a descobrir que no estem en la veritat. La por ens condueix a tancar-nos, a quedar immòbils dins del petit cercle d'amics que pensen com nosaltres però aquest tancament significa la mort de l'ànima. Escoltar a algú amb els nostres ideals ens complau. No escoltar és un mecanisme propi de l'ésser humà de defensa.

Diem que algú es culte a partir del que diu. L’escolta es la condició de possibilitat de parla. Hauríem d'ensenyar als nens a escoltar, a adoptar una actitud receptiva, a concentrar-se en un pensament, una idea. La crisi de la receptivitat és, alhora, la crisi de civilització. En un món on les persones no s'escolten, fallen els mecanismes elementals de transmissió de valors, de llenguatges, d'idees, de creences i de consum.

Abans d'ensenyar qualsevol altre matèria hauríem d'ensenyar a escoltar que es més important.

* El text parla sobre la importància i relació d'ambdós sentits , l'objectiu d'aquest treball era que cada grup penjes la seva síntesi al Blink de tal manera que en contes de llegir-se 7 articles només en llegíssim 7 síntesis.

Per concloure crec que va ser una bona sessió inicial , que ens va permetre veure que tots pensàvem diferent i quines diferencies tenien els diversos comunicadors per a nosaltres ,però tot i així va ser una sessió que ens va permetre parlar , participar i reflexionar a tots junts. Per això penso que va estar molt bé perquè apart d'aprendre coses noves , i tenir un primer contacte amb l'assignatura , ens va permetre estar a gust i obrir-nos cap els companys.

Les habilitats lingüístiques

Avui al a sessió de GITIC hem tractat les habilitats lingüístiques , que tota persona ha de tenir i ha de desenvolupar de manera competent. Les habilitats son les següents : Parlar , escoltar , llegir i escriure.

-> totes 4 habilitats son importants i s'han de treballar per igual a l'aula i han d'estar interrelacionades.

Segons el codi trobem de Comprensió o Expressió . Vegem :

	Receptiu ( o de comprensió)	Producció ( o de expressió)
Codi oral	ESCOLTAR	PARLAR
Codi escrit	LLEGIR	ESCRIURE

Més detallades trobem que :

LLEGIR = COMPENDRE

- és el procés a través del qual, es compren un escrit.

I te les implicacions següents :

•  Llegir és un procés perquè qui llegeixi ha de construir el significat del text. Això vol dir, una construcció pròpia que implica el text, coneixements previs de l’autor, i també, els objectius en que s’enfronten.
• Llegir és aconseguir un objectiu, sempre llegim per algun motiu, per alguna finalitat.
• Llegir és un procés d’integració entre qui llegeix i el text
• Llegir és implicar-se en un procés de predicció i inferència continua:
• Inferència: l’habilitat de comprendre algun aspecte del text a partir del significat de la resta.
• Qui llegeix formula una hipòtesi sobre el significat del text que llegirà i de les seves parts mentre va llegint, també.

ESCRIURE :

procés mitjançant el qual, es produeix un text escrit significatiu. Escriure va molt més enllà que posar unes lletres en un paper en blanc.

- Ha de tenir en compte el procés de producció d’un text. Per tant, hem de tenir en compte, els aspectes formals, els aspectes lingüístics i els aspectes discursius.

PARLAR

expressar el nostre pensament a través del llenguatge articulat de forma coherent, clara, amb correcció i adequació en la situació comunicativa.

ESCOLTAR :

comprendre un missatge a partir d’engegar un procés cognitiu de construcció de significat i d’interpretació d’un missatge o discurs pronunciat oralment.

Així doncs hem de ser conscients de l' importància que té ser competents en aquestes facultats de les quals podem gaudir els homes , al cap i a la fi és una realitat del nostre dia a dia , diàriament , escoltem , parlem , escrivim ... i en cara son moltes les persones que no ho fan correctament . Per això és molt important conscienciar-nos com a alumnes primer perquè comencen a fer-ho nosaltres , a escriure i parlar correctament , després com a ciutadans que fora de casa nostra anirem a comprar el pà o qualsevol cosa i ens hem de defendre per demanar el que volem i per últim com a mestres que haurem de potenciar perquè a les aules és tracti me manera interrelacionada les 4 habilitats lingüístiques i puguem ser tots competents en les necessitats més bàsiques de l'home com pot ser parlar , o llegir una carta d'un restaurant.