QUI ETS , TU ?

En aquesta activitat de Coed com ja vaig informar en la meva darrera entrada , constava de dues parts , una descripció i una imatge. Per a realitzar el treball calia escollir el meu company/a a escollir.

La meva companya que vaig escollir és la Miriam Rovira ja que des que estic a Blanquerna s'ha tornat el meu suport i pilar importantíssim !!

La Redacció que vaig fer d'ella és la següent :

Va ser una setmana dura, plena d’incerteses. L’únic que sabia amb seguretat era que cada dia havia de sortir dues hores abans de casa per arribar a aquell lloc del que tothom en parla com un mon apart, la universitat.
La veritat es que jo només veia un edifici immens amb moltes aules, pisos, passadissos infinits i milions de persones a la tant esperada cafeteria. Aquella setmana va ser un caos, ningú sabia on anava ni amb qui anava, així que tampoc podies relacionar-te gaire, potser també per la timidesa inicial. És a dir que aquells primers dies vaig estar sola, deixant de banda un petit plànol que m’indicava on havia d’anar.
Pocs dies desprès, potser per que es va anar trencant el gel o bé per que tots anàvem igual de perduts vàrem fer un grup força nombrós, on ens vam començar a conèixer i a interessar-nos els uns pels altres. Semblava que allò ja anava agafant forma i poc a poc anava trobant el meu lloc, tot i així encara no havia trobat amb qui ser jo mateixa. Per sort, aquella situació no va durar gaire. Dins d’aquell gran grup vaig trobar a la Míriam, una noia d’un metro seixanta-cinc, cabells foscos, arrissats i ondulants, amb uns ulls marrons i ametllats i sempre amb un somriure a la cara. Des de aquell instant, la Míriam passaria a ser per mi un element molt important en la meva trajectòria. Va ser la primera persona amb la que vaig actuar obertament, i vaig veure que era una persona: extrovertida, riallera, sincera, somiadora, pacient, simpàtica, de confiança i que transmetia seguretat.
En resum, el tipus de persona amb la que hem podia arribar a complementar a la perfecció i formar un bon equip.
Setmanes desprès de viure aquesta primera experiència i d’haver començat a donar resposta a moltes de les meves primeres incerteses, he comprovat que no m’equivocava i ara tinc una molt bona amistat amb la Míriam en la qual m'hi puc veure reflexada.

Una relació en la que ens aportem confiança i seguretat mútuament, apart de viure cada instant al màxim .
La cosa però, no es va quedar només entre ella i jo sinó que vam aconseguir trobar altres persones amb les quals ens trobàvem a gust i podíem compartir la nostra forma de ser i viure noves experiències.

•  Com podeu veure en la redacció hi han diversos tipus de descripció , primer del lloc on es desenvolupa , en aquest cas Blanquerna , segona de la Miriam físicament i personalment , i en tercer lloc la nostra relació.

Aquesta redacció li havíem d'entregar a l'Imma però a classe de petit grup haviem d'entregar la fotografia. Va ser un exercici molt maco de fer , en el què es notava que tothom li va posar molta il·lusió, va servir per conèixer més dels companys i per expressar-nos més lliurament davant de tots.

L'exercici és va realitzar de la següent manera : primer vam penjar tots les nostres fotografies , després vam anar sortint tots i explicant el perquè de la fotografia i que ens transmetia i finalment vam fer una posada en comú de que ens havien semblat les exposicions i quines de les imatges ens havien agradat més.

Aquí os penjo un seguit de fotografies de l'experiència de l'activitat :

-> Aquesta fotografia és la que hem va fer la Miriam a mi

 -> Aquestes dues fotografies mostren la metodologia que vam fer en l'activitat

I aquesta és la meva fotografia del qui ets ,tu , titulada Reflex ja que per mi la meva fotografia va molt relacionada amb la redacció que vaig fer . I el que volia reflexar es què he trobat en ella una bona amiga en la que m'hi trobo reflexada en quan a personalitat , que em fa estar super agust i que m'entén en tots els moments.

Per concloure , crec que ambdós feines , tant el qui soc jo com el qui ets , tu , ens han servit de gran ajuda per diverses raons. La primera activitat ens va permetre reflexar-nos i reflexionar sobre qui som i com ens veiem a nosaltres mateixos, i les redaccions que es van llegir dels companys ens van permetre saber una miqueta més d'ells i saber petits detalls com que el cumpleanys del Nelson és el dia de tots els sants. En segon lloc el qui ets ,tu ens va permetre relacionar-nos mes amb els companys i aver d'investigar sobre aquella persona i veure que és el que t'agradava i perquè t'hi havies fet més que amb d'altres, també ens va permetre començar a perdre la por i a parlar en públic i finalment saber perquè algú havia escollit algú altre i que és el que tenia d'agradable aquella persona perquè l'haguessin escollit. Així doncs estic molt contenta d'haver realitzat les activitats ja que m'han permès obrir-me més amb els companys i adonar-me'n de que te de bo cadascun d'ells.