Diferències entre el canal oral i escrit

Un individu que vulgui dominar el codi escrit no cal que adquireixi tots els coneixements formals d’aquest ja que els coneix degut a que domina el codi oral de la mateixa llengua. Només haurà d’aprendre els específics que no coneix , regles que regeixen l’escrit i no s’utilitzen en l’oral .

Per saber quines són aquestes regles farem una comparació :

• Característiques contextuals :

• Comunicació oral : Es immediata en el temps
• Comunicació escrita : diferida ( requereix un temps )
• No existeixen situacions de comunicació exclusives per l’oral i l’escrit.
• Gràcies a les noves tecnologies s’han equiparat els dos codis.

• Característiques gramaticals :

• Estructures sintàctiques que s’usen en cada codi
• I el grau de complexitat d’aquestes
• Fan referència al missatge ( text ) de la comunicació

Diferències Contextuals

Canal Oral	Canal Escrit
Canal auditiu	Canal visual
El receptor rep persuasivament	Rep simultàniament
Comunicació espontània	Comunicació elaborada
Comunicació Immediata	Comunicació diferida
Comunicació efímera	Comunicació duradora
Utilització de codis no – verbals	Comunicació duradora
Interacció durant l’emissió i importància al context extralingüístic	No interacció i l’escrit és autònom al context

Diferències textuals

Canal oral

Canal escrit

Adequació

Marca la procedència dialectal Ús freqüent de les varietats dialectals	- neutralitza les marques de procedència de l’emissor - ús de l’estandard
Grau de formalitat baix Propòsits subjectius	Grau de formalitat alt Propòsits objectius

Coherència

Selecció poc rigorosa de la informació ( repeticions , canvi de tema … )	Selecció molt precisa
Més redundant	Menys redundant
Estructura del text oberta	Estructura tancada
Estructures poc estereotipades	Estructures estereotipades (formules , frases fetes …)

Cohesió

Menys gramatical : pauses , entonacions, pronoms ….	Més gramatical : signes de puntuació , enllaços …
Utilitza elements paralingüístics : canvis de ritme i velocitat	Utilitza pocs : claudàtors , negreta …
Utilització codis no-verbals	Pocs codis no-verbals
Freqüència alta de referències exofòriques(referides al context)	Freqüència alta de referències endofòriques(referides al text)

Gramàtica :

fonologia i grafia

Incorpora usos espontanis i ràpids : contradiccions , elisions ..

Gairebé no incorpora aquestes formes

Morfologia

Solucions poc formals

Usa solucions formals (verbs)

Gramàtica : sintaxi

Estructures sintàctiques simples	Estructures més complexes i desenvolupades
Freqüència alta d’anacoluts i frases inacabades	Absència d’aquest tipus d’estructures
Ordre dels elements en l’oració és variable	Ordre més estable
El·lipsis freqüents	El·lipsis menys freqüents

Gramàtica : lèxic

Lèxic no marcat formalment	Lèxic marcat
Freqüència baixa de mots específics	Freqüència alta
Accepta la repetició lèxica	Eliminació de la repetició amb sinónims
Ús de proformes i hiperònims	Mots equivalents i precisos
Ús de tics lingüístics o mots paràsit(interjeccions , expressions)	Abséncia d’aquets elements
Ús de mots crossa (vull dir ..)	Tendència a eliminar-los
Ús d’onomatopeies,frases fetes…	Ús escàs

• L’escrit presenta un conjunt de característiques contextuals i textuals diferents a les de l’oral per tant l’escriptor ha d’usar recursos lingüístics d’adequació , gramàtica i cohesió distints.

La relació oral – escrit

Al llarg de l’historia s’han concebut diverses formes de concebre aquesta relació molt diferents. Ens centrarem amb dos autors que han estudiat aquesta relació, el primer Gèrard Vigner l’analitza des de l’òptica de la didàctica i la llengua i presenta tres models de relació amb tres concepcions de l’ensenyament de la llengua .

Estatus de l’escrit (Vegner)

• L’escrit tradicional :

• L’escrit : objecte exclusiu d’aprenentatge
• Refusa qualsevol model oral
• Mètodes gramatical i de traducció

• L’escrit ,codi segon :

-L’oral es l’objecte primordial

- S’aprèn l’escrit per transcriure l’oral

- Mètodes audiovisuals

• L’escrit , llengua :

• L’oral i l’escrit són autònoms
• S’aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits
• Enfocament comunicatiu

Conclusió : Vigner dona suport aquesta última concepció perquè sosté que la comprensió de l’escrit no depèn de l’oral i que no existeix una correspondència unívoca entre sons i grafies que estableixi un paral·lelisme entre els dos Canals , finalment aquets Canals justifiquen l’autonomia dels dos codis i la convivència de tractar-los equitativament.

Estatus de l’escrit (Scinto)

El model dependent considera l’oral com la manifestació primera del llenguatge i l’escrit com una mera transcripció gràfica del primer.

Utilitza els següents arguments :

• filogenètic : l’oral va aparèixer abans que l’escrit
• l’ontogenètic : els nadons adquireixen de forma natural l’oral mentre han d’estudiar per adquirir l’escrit.

El model independent : sosté que l’oral i l’escrit són totalment independent si només son dues possibles manifestacions amb que es pot expressar el llenguatge.

El model equipol·lent: postula que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes tot i que desenrotlla funcions distintes i complementàries en la lingüística.

Conclusió : Així doncs desprès de realitzar la síntesí veiem que tots dos autors defensen l’autonomia de l’escrit respecte l’oral , el primer des de l’òptica didàctica i el segon des de el camp de la psicolingüística, i suggereixen que l’escrit no necessita l’oral per expressar i comunicar idees i tots dos codis han de tenir un tractaments independent i equilibrat .

Exemple de comunicació oral i escrita : el decàleg de com parlar bé en públic ja que vam haver de parlar per posar-nos d'acord i realitzar el decàleg.